ILLA DE VIANANTS |CENTRE HISTÒRIC TERRASSA

CARRER CARDAIRE

El Carrer Cardaire va ser la primera de la sèrie d’operacions urbanístiques que havien de transfigurar el centre històric de la ciutat de Terrassa, articulat en carrers estrets, empedrats i amb voreres petites, en una gran illa de vianants. La transformació del carrer va ser inèdit en el seu temps, tant pel tipus de paviments, que combinaven peces prefabricades (tessel·les artificials de formigó) com per l’ús de la ceràmica, que substituïa les antigues llambordes. Dissenyat en un mateix nivell, el traçat de la via per on circulaven els cotxes, es va suprimir i va donar pas a una filera d’arbrat –liquidàmbars – i de mobiliari urbà, com són les grans bancades destinades a ús  dels vianants. Una obsessió que es dóna en tot el plantejament del carrer: donar preponderància als ciutadans i convertir-lo en una zona molt restrictiva per al pas dels vehicles.

La distribució del carrer dóna preponderància al vianant i el cotxe ha de demanar permís per circular-hi de forma molt restrictiva.

PLAÇA VELLA

La Plaça Vella era, tal com és avui, el cor de la ciutat de Terrassa. Era una gran rotonda on s’hi aparcava i hi circulaven els cotxes que travessaven el centre històric des del Carrer Font Vella fins al Carrer Major.  La reforma va servir per construir-hi un pàrquing soterrat de quatre plantes que, en les obres inicials d’excavació, va posar al descobert restes arqueològiques. Tot i tractar-se d’una plaça dura, s’hi van plantar plataners d’índies a la superfície, en ziga-zaga, que avui són un signe de distinció del conjunt de la plaça.

Alhora, s’hi van introduir elements nous: com la tarima de fusta, pensada per albergar espectacles culturals de petit format ; mobiliari urbà disposat en petits conjunts per fer amenes les converses; i l’ús de torres amb projectors, enlloc de fanals, per poder guiar la llum. Una altra de les singularitats són els graons que s’adeqüen a  la topografia de la plaça i erigeixen lleugerament les terrasses de la banda nord.

A vista d’ocell, la plaça traça un joc de paviments que especeja les peces entre llambordes petites, pedra natural i fusta. Una nova Plaça Vella que els habitants de Terrassa van integrar com a pròpia de seguida i que, fins a dia d’avui, ha estat escenari de grans moments com les actuacions estrelles  del Festial de Jazz, concerts de cantautors reconeguts o l’arena de les millors actuacions castelleres de les colles de la ciutat.

CARRER MAJOR: DE LA PLAÇA VELLA AL PORTAL DE SANT ROC

Aquesta segona fase de vianalització va comportar, igualment, l’eliminació de la circulació de vehicles. L’ús dels materials és coherent amb l’actuació primerenca del carrer Cardaire però manté un carrer central que permet el pas de vehicles comercials en un horari restringit.

En aquest cas, la gran complexitat del projecte era mantenir la convivència entre vianants i vehicles, que es creuen tant a l’entrada a l’aparcament, en el seu pas entre el carrer del Forn i el carrer de la Unió, com en el tram transitable a vehicles comercials en els horaris de càrrega i descàrrega de mercaderies, del mig del carrer Major.  També calia resoldre la via de pas de vehicles del carrer Major on es troba  la sortida de  vehicles de l’aparcament i la via que condueix al Poral de Sant Roc cap a la Rambla o els carrers contigus. Tot i l’exigència de circulació vial, l’aposta es va centrar en el disseny d’unes voreres amples que reforcessin el pes dels  vianants en aquest carrer  comercial.

Igual que a la Plaça Clavé, tot el traçat manté un joc de paviments.

RAVAL DE TERRASSA

El Raval de Terrassa, transcorre entre el Mercat de la Independència i la Plaça de la Font Trobada. Carrerons petits i curts n’entren i en surten. La reforma exigia la construcció d’un aparcament de tres plantes que recorregués tot aquest espai ovalat amb la dificultat afegida de solucionar l’accés que, finalment, es va fer en dos nivells a través del carrer de la Goleta.

Calia donar una resposta a una exigència dels temps –circulació i places d’aparcament- amb la imatge pròpia de la plaça de l’Ajuntament. Per tant es va optar per una proposta que casés amb la resta de les actuacions del centre i, per minimitzar l’impacte d’un empedrat extens, es va optar per plantar arbres al llarg de tot el diàmetre.